L'abandó de Pintat dona ales a DA

Tot apuntava a un conglomerat de sigles nacionals per al 2-A, però finalment son sis les llistes nacionals, una menys que el 7 d’abril de fa quatre anys. Desapareixen Andorra Sobirana, Unió pel Progrés d’Andorra (UPA) i, la gran sorpresa, l’electorat no trobarà paperetes d’Unió Laurediana (UL), el partit hegemònic a Sant Julià de Lòria, ni de la seva marca nacional, terceravia.

Malgrat el ball de sigles, Demòcrates i la coalició PS-Progressistes són els grans aspirants a aconseguir majories que els puguin donar l’opció de governar. Tot just en deu dies s’han estructurat els pactes i les candidatures. DA aconsegueix una aliança amb Liberals que li permet el que sempre havia defensat, anar de la mà amb Acció a Escaldes i amb L’A a Andorra la Vella. La circumscripció escaldenca és sens dubte una de les grans incògnites, perquè sota la política real hi ha uns conglomerats subterranis que poden influir. L’executiva liberal d’Escaldes ha estat la més reticent al pacte i el gran interrogant és saber cap a on aniran els vots dels electors tradicionals de L’A. Una qüestió sembla clara: la desaparició de l’escenari polític d’UL-terceravia aplana el camí dels demòcrates, que veuen com ara no hauran de patir una pinça entre l’esquerra i la dreta i lideraran –amb els seus socis– tot l’espectre polític de centredreta.

El pacte amb Liberals estava més avançat del que es va fer creure. Quan el partit de Josep Maria Cabanes va sorprendre amb el comunicat en què manifestava que es presentava en solitari, les negociacions no s’havien trencat i L’A estava pendent de les respostes de Xavier Espot a les seves demandes. Això és assegurar-se presència al Govern en funció proporcional al nombre de consellers generals que aconsegueixi. Per això, per als liberals és important sumar escons, que es traduirien en ministeris. Cal tenir en compte que un conseller general valdrà aproximadament 1.300 vots.

El trencament de terceravia és un regal per a DA, que passa a ser favorita a Sant Julià de Lòria, amb el permís del PS, que manté opcions a la parròquia laurediana i que també aspira a recollir el fruit de l’esfondrament d’UL. Les divisions internes van provocar la defunció del partit hegemònic lauredià, entre els favorables a pactar amb Demòcrates o Liberals o els que, com Josep Pintat, no volien sentir a parlar de cap aliança. Després de la llista que lidera Helena Mas, Concòrdia també es pot veure beneficada amb alguns vots d’exmembres d’Unió Laurediana, encara que en menor grau.

DA no pot pensar que el partit està guanyat. Segons analistes polítics, el PS té moltes opcions a Andorra la Vella i Encamp, i tampoc s’ha de descartat del tot un triomf a Sant Julià i Ordino. Des de l’esquerra es recorda que els dos cònsols lauredians han mostrat en diverses ocasions el seu enuig amb la gestió del Govern i el tracte a la parròquia, i per això no exclouen que votants fidels de Pintat acabin dipositant la papereta de l’esquerra. Una hipòtesi que es podria aplicar a Encamp i Escaldes-Engordany, on els liberals se senten molt incòmodes amb l’acord, fins al punt que ningú va acceptar integrar-se a la llista escaldenca. La d’Andorra Endavant suposa un entrebanc per a les aspiracions de Pere López, ja que dividirà el vot anti Grifols que PS-XOrdino volen abanderar, i permet a Demòcrates afrontar la contesa amb més confiança. Els comicis permetran saber quin suport té la candidatura de Josep Maria Cabanes –que ha aconseguit sumar alguns històrics d’UL– i que s’ha de traduir en consellers. El mateix passa per al partit més jove i integrat per joves, Concòrdia, que no ha volgut saber res de pactes i vol constatar quin és el seu lloc a la política nacional. Acció espera comptar amb un conseller territorial i un altre de nacional. Andorra Endavant, tot i les crítiques al discurs de la seva cap de llista, Carine Montaner, espera tenir representació.